El club esportiu de waterpolo Fundació Creu Groga ha fitxat com a Director Esportiu de la secció, i entrenador, al tècnic serbi Mirko Blazevic. Mirko Blazevic és un estudiós del waterpolo i, com a entrenador, va aconseguir ser campió del món i d’Europa amb la selecció de Sèrbia. També va aconseguir el bronze i una plata olímpica. Ha col·laborat també amb la selecció espanyola de waterpolo. Per tant, a Calella podrem gaudir d’un tècnic del màxim nivell mundial per a entrenar nens i nenes i formar els futurs cracs d’aquest esport. Tot això, a les instal·lacions de la piscina olímpica. 

Amb aquesta nova incorporació, el club esportiu de waterpolo Fundació Creu Groga busca establir a Calella un sistema d’entrenament i un mètode de treball professional, des de la base. L’objectiu de Mirko Blazevic serà el de consolidar a llarg termini un estil de treball i de joc propi per a l’equip.

El tècnic serbi treballarà en totes les categories de la secció: sènior, sènior amateur, femení, cadet i infantil. El seu pla de treball és potenciar des de la infància la pràctica del waterpolo i els valors d’aquest esport, que sorgiran del treball en equip. L’escola esportiva que s’ha creat té com objectiu el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva sense finalitat de lucre.

Parlem amb Mirko Blazevic, que es mostra encantat amb aquest nou projecte, tot un repte, que té per davant a la Fundació Creu Groga de Calella. Estem davant d’un entrenador serbi, amb tot el que això significa en el món de l’esport competitiu, de l’èlit. Significa dedicació màxima, treball, mentalitat positiva i resultats. El segell serbi.

Vostè és serbi, oi.

Sí, sí.

I què tenen els entrenadors serbis al seu ADN, que els fa ser tant bons entrenadors en el món de l’esport? Al bàsquet hem tingut fins fa poc al Barça Svetislav Pesic, que ha deixat un bon record entre l’afició culer. Obradovic, a la Penya, al Joventut, és un altre exemple.

Tot bé de l’antiga Iugoslàvia. Jo conec bé Pesic. És amic meu. També a Obradovic, que va estar a Badalona. Radomir Antic va deixar un bon regust al Barça i a l’Atlético de Madrid, per exemple.

Però els tècnics serbis mengen alguna cosa especial?

Ja, ja, ja… No, no, mengem el mateix que tothom. Però a l’antiga Iugoslàvia sempre es treballava molt fort en tots els esports col·lectius: bàsquet, waterpolo, futbol, voleibol… I sempre estàvem a dalt de tot, érem els millors del món.  Quan ens vam separar i es va formar Croàcia, Sèrbia i Montegro, d’allà han sortit tècnics i esportistes amb la mateixa filosofia de treball. El waterpolo segueix fort a Sèrbia. En bàsquet, també tenim molts jugadors serbis que juguen a l’NBA. No sé si és el menjar…

… o la beguda…

Ja, ja, ja…

Jo crec que és la mentalitat, la competitivitat, l’ambició, les ganes de treballar… Això els fa tant bons en el món de l’esport. I el waterpolo és un altre exemple.

Clar. La nostra escola sèrbia porta molts anys i la filosofia segueix igual. 

Vostè sap que a Catalunya, Manel Estiarte és com el Messi del waterpolo.

Sí, clar, clar. Jo estava amb Iugoslàvia quan ens vam enfrontar a Estiarte en Jocs Olímpics i Mundials. Conec Estiarte molt bé. Vaig jugar contra ell als Jocs de Sidney del 2.000. El 2.001, al Mundial de Fukuoka, nosaltres vàrem perdre 4-2 contra Espanya a la final. Coneixo a molts jugadors espanyols de la selección.

És l’època daurada de Jesús Rollán…

… clar, clar, era l’època de Xavi Gómez, Pedro García Aguado, Sergi Pedrerol, Miki Oca… Ara treballo amb Miki Oca a la selecció espanyola femenina. Treballem junts ell i jo ara, amb les noies, fent una tasca de futur amb elles.

I com era Estiarte en aquella època com a jugador?

Com tu dius, Estiarte era el Messi del futbol. Jugava a la seva posició com el millor del món. Ningú ho dubtava.

Estiarte va fer bona part de la seva carrera com a waterpolista a la lliga italiana. Ara està amb Guardiola al Manchester City, abans va ser la seva mà dreta al Barça. Però per què la Lliga italiana era abans la millor?

Ara ja no és així. Ara la Lliga espanyola és més forta, sincerament. Molts serbis i croats marxaven abans Itàlia a jugar, però ara venen a Espanya. Tot ha canviat molt, perquè la Lliga espanyola ha pujat molt el seu nivell. És una gran competició.  

I ara vostè vol posar tota la seva experiència en el waterpolo a disposició d’aquest nou projecte a Calella.

Amb la meva experiència, vull ajudar a la Fundació Creu Groga per a formar un club en totes les categories. Hem d’organitzar totes les categories i que el club vagi pujant, poc a poc. Si et fixes, des de Mataró fins a Girona no hi ha cap club de waterpolo.

I aquí a Calella tenim una piscina olímpica.

És una piscina meravellosa. Anem a captar nens d’aquesta comarca i a anar creant una estructura a llarg termini. Les coses no seran a curt termini. Ho hem parlat així amb Albert Guinart, el responsable de la Fundació Creu Groga. El club també té al cap aquesta idea de treballar a llarg termini.

Cal anar poc a poc.

Si podem anar ràpid, ho farem. Però el més important és construir els fonaments d’un club, amb nens i nenes a la base. Sense pressa, però amb uns fonaments sòlids.

També busquen nenes i nois que vulgui jugar al waterpolo?

Sí, sí. Amb la pandèmia, tot és més complicat, però sí, també volem que les noies i les nenes entrin en el món d’aquest esport. Aquest mes de setembre esperarem com van els nens a col·legi. Farem saber a les escoles de Calella, i del Maresme, que tindrem jornades de portes obertes els dissabtes. Així, els nens i nenes interessades poden veure les nostres instal·lacions i els pares, també.

Des de Mataró fins a Lloret de Mar, per dir algunes poblacions, hi ha moltes nenes i nens per a trobar. D’alguna manera, vostès començaran a buscar si hi ha algun Estiarte en potència pel Maresme, algun nen o alguna nena que tinguin ganes de jugar al waterpolo?

Jo crec que sí, però hem de trobar-los i parlar amb ells. Tot depèn també del COVID 19. Espero que aquesta pandèmia passi aviat i es pugui treballar amb normalitat una altra vegada.