Quin mètode de treball utilitzes?

L’entrenament parteix d’un calendari de competicions on el club vol estar representat i també d’activitats d’interès com poden ser training camps o jornades de club. Un cop s’han definit els objectius més importants, nosaltres els hi diem “A”, aleshores anem omplint amb curses/activitats que ens ajudaran a arribar en millors condicions. Això es trasllada al calendari que cada esportista del club reb al seu telèfon i a la pràctica van mirant setmana a setmana, però l’equip tècnic ha de crear un tetris segons la periodització moderna per mesocicles ATR, definir els microcicles i fer una simulació per veure que les càrregues d’entrenament estan equilibrades.
Sabem que per un esportista popular és molt complicat cumplir amb el 100% de la planificació, tenim perfils molt variats i la nostra planificació de club cobreix el gran públic. Hi ha un sector que gaudeix posant reptes complicats com la millora de marques personals, tenir algún bon resultat en curses nacionals o lluitar per una classificació al mundial d’Ironman a Kona. Aquests esportistes acaben optant per planificacions personalitzades perquè compaginar un entrenament de triatló amb horaris de feina i familia és més senzill si un entrenador fa el muntatge per tu.

Com planifiques les sessions d’entrenament?

Les dividim en sessions amb entrenador i d’altres són lliures on tenen una sessió proposada online que fan individualment o queden en grups. Encara desconeixem la magnitud que pot agafar l’equip, però ja hem començat amb 3 entrenadors per cobrir entrenaments diaris de dilluns a dissabte. Estem oberts a tot, quants més siguem més coses podrem fer a nivell de grup.
Tots els entrenadors estem en contacte i coordinem el tipus d’entrenaments per estar en la mateixa línia. Utilitzem una APP dinàmica que es diu Training Peaks, així quan creem un entrenament aquest es distribueix al telèfon de tots els components de l’equip.

La importància de la tecnologia en el triatló

A la competició el que compta són les adaptacions fisiològiques aconseguides, la nutrició, la capacitat de patir i la gestió de les nostres emocions. Per arribar a controlar tot això la tecnologia ens ajuda sens dubte amb eines de planificació i comunicació, control de zones d’entrenament a nivell mecànic com pot ser un medidor de potència per la bicicleta i també un control a nivell fisiològic com per exemple una banda de freqüència cardíaca o la medició de lactat en sang. Rebre informació durant l’entrenament al rellotge és tant important com poder analitzar-la després correctament amb varietat de programaris que tenim al mercat.
Cada entrenador tindrà el seu estil, n’hi ha que són molt clàssics i d’altres que són molt de números. És tant important entendre la sensació del cos com extreure dades numèriques, per saber si un mètode d’entrenament funciona per exemple, només tenim números per avalar els resultats. També hi ha grans esportistes que es guien per l’instint i els hi funciona bé, per això la comunicació amb els esportistes es clau. Com entrenadors no podem imposar un mètode que no funcionarà a un esportista, per això parlem de l’estil d’entrenament i acabem adaptant cas a cas. Fins i tot podriem parlar dels esportistes d’èlit que s’autoentrenen i el seu entrenador adopta una figura psicològica perquè necessiten que estigui aprop durant els entrenametns claus o les competicions. Tenim altres perfils que els hi agrada compartir entrenaments amb entrenadors que a la vegada fan de gregaris perquè continuen sent competitius. Cada esportista és un món i aquí entra l’ús que es faci de la tecnologia.

Quins són els objectius de la temporada del Club Esportiu Fundació Creu Groga

Per ara s’ha fet la presentació de l’equip i tenim tot setembre de portes obertes per poder provar instal·lacions i conèixer els entrenadors. Fins novembre-desembre tenim temps per què l’equip prengui una direcció i defineixi els objectius. L’equip haurà de decidir si abarcarà totes les distàncies de competició, si li interessa la competició nacional oficial o bé tira cap a proves privades.
A nivell nacional, un equip nou cal que comenci en 3a divisió, després podria ascendir a 2a divisió i finalment entrar en els 15 millors equips nacionals que formen la 1a divisió. En cas de seguir aquest camí cal una organització més específica per aquest objectiu de llarg termini, mentre es cuida de l’Escola de Triatló i també del triatleta popular que vol fer proves de llarga distància. Tindrem tres mesos de reflexió on els responsables de l’equip s’hauran de posicionar.

Hi haurà escola de triatló pels més petits?

La pedrera és molt important per qualsevol equip, és una roda que gira temporada rera temporada. Necessitem cobrir totes les franges d’edat per evitar talls en el camí. Un infantil necessita un cadet de model, el cadet necessita el juvenil, aquest els sots-23 i finalment els adults seran la imatge per tots els petits. Imaginem que tinguessim un buit de triatletes juvenils, passaria que els infantils tindrien molta dificultat en asumir el nivell de juvenils. Un equip de triatló és una cadena humana.
El responsable de l’Escola de Triatló és l’Isam Mounir i ja té força nenes i nens al grup! Hem volgut fer coincidir alguns horaris d’entrenament amb el grup adult que entrena al cantó. Cada triatleta amb el seu entrenador però amb la imatge model que comentàvem.